La carxofa és una verdura que pertany a la família de les Asteràcies o Compostes, que inclou múltiples espècies: oleaginoses com el gira-sol; de fulla, com l’enciam, l’endívia o la achicoria o de tall, com el cardo.
És una planta originària del nord d’Àfrica. Durant l’Edat Mitjana els àrabs van extendre aquest cultiu per Europa i actualment països com Espanya i Itàlia en són els majors productors.
La part comestible de la carxofa és la inflorescència en forma de rosetó, és a dir, la flor de la planta amb part del seu tall, amb una combinació de sabors, lleugerament amarg amb un toc final dolç, el que la fa molt original.
El seu anàlisi bromatològic indica que és un aliment amb un elevat contingut en aigua i una quantitat de greixos pràcticament menyspreable, per això aporta un escàs valor energètic.
És important el seu alt contingut tant en fibra soluble (on destaca la inulina) com insoluble. Gràcies a aquesta característica, incloure la carxofa en una dieta variada pot aportar notables beneficis en situacions patològiques com:
-la diabetis (alentir la absorció de glucosa)
-hipercolesterolèmia (impedint l’absorció de part del colesterol dietètic i de la reabsorció de les sals minerals).
-i el restrenyiment
La carxofa conté una un compost fenòlic anomenat cinarina que inhibeix alguns enzims encarregats de la síntesis de colesterol, i incrementa d’aquesta manera els efectes beneficiosos pel que fa a la hipercolesterolèmia.
Aquesta substància, a més, és l’encarregada del sabor amarg d’aquest aliment. La cinarina inhibeix temporalment els receptors del sabor dolç de la llengua. Per això, despès de menjar carxofa i seguidament beure aigua (rentant així les papil·les d’aquesta substància) els receptors comencen a funcionar donant la sensació de que s’acaba de menjar quelcom dolç.
La cinarina influeix també en l’efecte diürètic que proporciona el consum de carxofa incrementat a més pel seu contingut en potassi.
La carxofa té un efecte hepatoprotector i colerètic, és a dir, augment de la secreció de la bilis, el que ajuda a realitzar una millor digestió en l’intestí i d’aquesta manera incrementa el seu efecte laxant.
Les persones propenses a l’aerofàgia i al meteorisme, han de vigilar amb l’important aport de fibra de la carxofa ja que en general són flatulentes.
A la cuina, les carxofes es poden coure, rostir al forn o a la brasa, arrebossar, saltejar, farcir amb pernil o xampinyons, o en forma de crema com la que presenta thermomix.
per Irene Torres, Dietista Amb Tu, Sant Boi
ambTu 